"Passa endavant però ara és moment de córrer" - Josep Maria Vall, President del CIAC

Que SEAT/CUPRA aposti per una planta d'assemblatge de bateries a Martorell és una notícia amb musculatura industrial.

No és només una nau nova: és una peça clau perquè el nostre "vaixell insígnia" continuï marcant rumb a Catalunya i a tot l'Estat. I, quan el vent és de cara, això compta el doble.

Parlem d'una instal·lació de 64.000 m2, amb una inversió d'uns 300M euros, preparada per arribar a 300.000 bateries l'any (1.200 al dia, una cada 45 segons). És velocitat, sí, però sobretot és escala i credibilitat per atreure proveïdors i projectes.

El detall que m'agrada explicar a les pimes és el "túnel" de 600 metres: un corredor tècnic automatitzat que porta els packs del Taller 20 fins al muntatge final, sense camions interns ni carretilles. Menys moviments, menys risc, més eficiència. I això, en indústria, és poesia... de la bona.

I també és feina: 400 llocs directes en tres torns i uns 100 d'indirectes. A més, la planta neix amb una combinació intel·ligent d'automatització i mans expertes: molta tecnologia, però sense oblidar el control de qualitat i la precisió.

De cara al 2026, aquesta bateria "feta aquí" ha d'alimentar models urbans elèctrics del grup, començant pel CUPRA Raval i el Volkswagen ID. Polo/ID.2. I, mentrestant, les cel·les arribaran primer de Salzgitter i després, a partir de setembre de 2026, des de Sagunt. Cadena europea, i això és estratègic.

Ara bé, no ens enganyem: Europa va tard i la Xina està guanyant la batalla del vehicle elèctric. No només per cost, sinó per velocitat d'execució, automatització i control de la bateria, que és el cor del producte. Si aquí discutim, allà industrialitzen. I el mercat no espera.

Per això, la lectura és clara: inversions com la de Martorell són necessàries, però no suficients. Cal més col·laboració real entre OEMs, pimes i administracions: permisos àgils, energia competitiva, infraestructures de recàrrega i, sobretot, projectes compartits perquè les pimes puguin pujar esglaons tecnològics.

I quan parlem d'obrir la porta a nous actors globals, fem-ho amb intel·ligència: si fa anys Europa va compartir coneixement a fora, ara toca que la transferència sigui de doble sentit i que es generi valor local. Perquè una fàbrica amb futur no és la que porta milers de quilòmetres de contingut, sinó la que crea cadena aquí.