El 'Made in Europe' ja no és màrqueting: és la nostra supervivència industrial - Josep Maria Vall, president del CIAC

Durant dècades, la Unió Europea ha jugat al lliure mercat amb una fe gairebé cega.

Crèiem que fabricar millor, oferint un disseny superior i uns estàndards de seguretat innegociables, era suficient per mantenir el nostre lideratge global d'una manera totalment natural. Però les regles del joc han canviat dràsticament. Mentre la Xina inunda els nostres carrers amb vehicles elèctrics fortament subsidiats des de l'origen, i els Estats Units blinden el seu mercat interior amb la contundent clàusula "Buy American", a Europa ens havíem quedat atrapats en una ingenuïtat letal.

Ara, la proposta d'institucionalitzar un veritable "Made in Europe" per a la indústria de l'automoció no és només una opció política teòrica o una rabieta proteccionista passatgera.

La neutralitat reguladora, en el context geopolític actual, equival simplement al suïcidi industrial.

Què significa exactament aquest gir estratègic cap al qual ens dirigim? Les noves normatives que s'estan debatent als passadissos de Brussel·les, i molt especialment la futura Llei Acceleradora Industrial (IAA), busquen imposar ondicions molt clares a l'accés de fons públics i mercats institucionals. Es planteja arribar a exigir que fins a un 70% del valor dels components d'un vehicle elèctric es fabriqui en territori europeu.

Això és un canvi tectònic.

Passem de l'antic dogma de deslocalitzar per reduir costos, a l'emergència de reindustrialitzar per garantir la nostra sobirania tecnològica. No té cap sentit dissenyar el cotxe net del futur si les bateries, l'acer de baixes emissions i el talent per acoblar-ho tot depenen d'un tercer país que pot tancar l'aixeta de les matèries primeres quan més li convingui.

Ho veig diàriament a les empreses del nostre país. El sector de l'automoció funciona exactament com les arrels profundes d'un arbre centenari: si tallem aquestes arrels —que són els nostres proveïdors Tier 1, Tier 2 i la inmensa xarxa de pimes—, potser les grans marques internacionals continuaran venent cotxes brillants i les fulles semblaran verdes durant una temporada, però l'arbre acabarà morint irremeiablement de fam.

Per a Catalunya, on l'automoció sustenta milers de llocs de treball directes i indirectes de qualitat, la pèrdua de la cadena de valor seria una tragèdia econòmica i social sense precedents. El "Made in Europe" és l'escut necessari per evitar que els nostres enginyers i operaris altament qualificats es quedin sense futur. Ens ofereix l'oportunitat de retenir la producció aquí, impulsant la innovació de debò i assegurant que la riquesa generada no s'esfuma cap a l'Àsia.

Sé molt bé què diran els crítics i alguns estaments més escèptics del nord d'Europa. Els defensors puristes del lliure mercat alertaran que exigir quotes de producció local encareix la fabricació, incrementa la inflació i pot desencadenar represàlies comercials o fins i tot una guerra d'aranzels. És un risc real que requereix una diplomàcia intel·ligent, no ho negaré mai. Però la veritable pregunta que ens hem de fer com a societat és una altra: quin és el preu de no fer absolutament res?

Un cotxe elèctric aparentment més barat avui ens sortirà caríssim demà si el paguem amb la destrucció sistemàtica del nostre teixit productiu.

No podem competir de tu a tu amb països que practiquen un dúmping mediambiental i social flagrant, on l'estat distorsiona els preus amb injeccions massives de capital públic. Assumir un cert ajustament de costos a curt termini és la inversió indispensable i obligatòria que requereix la nostra autonomia estratègica a llarg termini.

La competitivitat no es decreta només publicant lleis als butlletins oficials, sinó que es construeix actuant fermament en tres fronts: assegurant energia a preus competitius, reduint la paràlisi burocràtica que ens ofega i aplicant un pragmatisme de sentit comú a la transició ecològica.

Per això, el segell "Made in Europe" ha de ser l'espurna per a una autèntica renaixença industrial, no pas una simple trinxera defensiva. És el moment que les nostres administracions facin pinya d'una vegada amb les empreses i exigeixin a Brussel·les que no cedeixi a les pressions externes. Compreu amb consciència, fabriquem amb orgull i defensem junts la indústria que ens fa ser qui som.