L'objectiu del 20% de PIB industrial exigeix defensar sense complexos el valor local - Josep Maria Vall, president del CIAC

Fa massa temps que Europa observava la pèrdua del seu pes manufacturer amb una barreja de resignació i fatalisme.

Per això, la presentació de la Industrial
Accelerator Act per part de la Comissió Europea és una notícia que des del sector de l'automoció hem de rebre amb esperança. Fixar l'objectiu d'elevar la indústria fins al 20% del PIB europeu l'any 2035 -venim d'un preocupant 14,3%- no és només una declaració d'intencions, sinó un senyal clar que la reindustrialització torna a estar al centre de l'agenda.

Tanmateix, un percentatge en un document oficial no canvia la realitat de les nostres fàbriques. Ara que el text entra en fase de negociació, cal assegurar-nos que la lletra petita protegeixi i enforteixi de debò la nostra cadena de valor.

Aquesta nova llei planteja encerts innegables que portem anys reclamant. La creació de portals digitals únics per simplificar la burocràcia i unificar permisos és una mesura higiènica que pot accelerar de manera dràstica l'execució de noves inversions.

També és un pas de maduresa establir condicions clares a les inversions estrangeres directes superiors a 100 milions d'euros en sectors estratègics com el vehicle elèctric o les bateries. Exigir ocupació de qualitat, col·laboració amb socis europeus i retorn tecnològic no és proteccionisme, és sentit comú econòmic.

Tot això té una translació molt directa a casa nostra. L'automoció és, de forma indiscutible, una indústria estratègica per a Catalunya i per a Espanya, i com a tal exigeix ser tractada a tots els nivells. Quan parlem d'automoció, no parlem només de grans fabricants, sinó d'un teixit dens format per centenars de pimes que viuen de la competitivitat de tota la cadena. Per a aquestes empreses, la proposta d'exigir un mínim del 70% de contingut local per poder accedir a fons i a contractació pública no és un detall menor, sinó una mesura de supervivència vital.

¿De què ens serviria impulsar la demanda de tecnologies netes amb diners públics si acabem subvencionant indústries a milers de quilòmetres d'aquí?

Aquest llindar del 70% garanteix que l'esforç col·lectiu es tradueixi en activitat real a les nostres comarques. Ens dona la base per consolidar a Catalunya veritables àrees d'acceleració industrial, aprofitant un ecosistema històric i un talent tecnològic profundament vinculat a la mobilitat.

És cert que algú podria objectar que posar llistons de contingut local tan alts, en un moment on encara depenem de l'exterior per a components crítics com les bateries, podria frenar la pròpia transició energètica i encarir el producte. És una tensió real que no podem amagar. La resposta, però, no és abaixar els braços, sinó aplicar pragmatisme industrial.

Des del CIAC defensem que, en una fase inicial, les bateries no haurien de computar dins d'aquest càlcul de contingut local fins que la nostra capacitat europea pugui competir en igualtat de condicions. Un cop resolt aquest decalatge temporal, l'ambició ha de ser pujar la persiana: el 70% ha de ser només el punt de partida per arribar progressivament a un 75% o 80% en els pròxims anys.

De la mateixa manera, hem de ser curosos amb els forats del sistema durant aquesta fase de negociació. La proposta europea preveu que els productes de "socis comercials de confiança" tinguin consideracions equivalents. Aquesta classificació s'ha de basar en criteris estrictament objectius i transparents. La transició no pot ser una catifa vermella per a importacions que utilitzin tercers països com a via indirecta per introduir vehicles sense el valor afegit que volem retenir.

A més, no té lògica limitar els multiplicadors de reducció d'emissions només als cotxes elèctrics més petits; s'haurien d'ampliar a tota la gamma de vehicle electrificats, sempre que compleixin amb la quota de contingut europeu, per maximitzar així l'impacte als nostres centres de producció.

Ens trobem davant d'una finestra d'oportunitat clau. La Industrial Accelerator Act pot marcar un abans i un després per a l'automoció europea i, per tant, per al nostre teixit industrial. Ara és el moment que els nostres representants a les institucions negociïn amb fermesa per no aigualir el text. Necessitem regles de joc que premiïn l'esforç de les nostres pimes i que garanteixin que l'aposta per la descarbonització vagi de bracet amb la capacitat tecnològica i la prosperitat del nostre territori.