BYD entra al top 10 i MG confirma que el mercat ja s'està reordenant - Josep Maria Vall, President del CIAC

• En només quinze dies de juliol, BYD ja s'ha situat com la desena marca amb més matriculacions de turismes nous a Espanya. I al juny, MG també va entrar al top 10 mensual.

El missatge no és menor: el mercat no està esperant cap gran ruptura per canviar de cara. El canvi ja és aquí, i es nota en la manera com els compradors reparteixen les seves decisions entre marques que, fa pocs anys, no tenien presència rellevant en el nostre mercat.

Les dades de juny ho reforcen. Durant aquell mes es van matricular 129.079 turismes nous a Espanya, i les deu primeres marques van acumular 70.099 unitats, més de la meitat del total. Toyota va liderar el mercat amb 9.659 matriculacions, seguida de prop per altres fabricants ben consolidats. Però la dada que cal retenir no és només qui encapçala la classificació, sinó el fet que marques com MG ja formen part de la zona alta del rànquing mensual.

MG és un cas especialment il·lustratiu. Nascuda com a marca britànica, avui és propietat de SAIC Motor, un grup xinès amb presència global. Que una marca amb aquest recorregut aparegui entre les deu primeres del mes no és una curiositat estadística. És un indicador clar que el comprador espanyol ja integra amb normalitat noves opcions d'origen asiàtic quan aquestes ofereixen preu, tecnologia, equipament i una proposta comercial competitiva.

Aquest desplaçament no s'explica només per una moda ni per un moviment puntual de mercat. S'explica perquè la competència en automoció s'ha anat redefinint al voltant de tres variables molt concretes: electrificació, rapidesa de resposta i capacitat de desplegar producte amb relació qualitat-preu atractiva. Avui el comprador no compara únicament models; compara ecosistemes industrials, tecnològics i comercials.

Per això la lectura correcta de les dades no és pensar en una suposada anomalia, sinó en una competència cada vegada més intensa. L'electrificació ja forma part del dia a dia del mercat, i els híbrids i els elèctrics s'han incorporat de manera estable a les decisions de compra. La qüestió rellevant, per tant, no és si aquest canvi existirà, sinó qui sabrà convertir-lo en capacitat industrial sostinguda.

Aquí és on Europa, i especialment la nostra base industrial, s'hi juga molt més que quota comercial. Si el mercat canvia però la producció, els components, el coneixement i l'enginyeria no acompanyen aquest canvi, el valor afegit acabarà desplaçant-se fora. El repte no és només vendre més cotxes nous; és assegurar que aquesta nova demanda reforça la cadena de subministrament, el talent, la innovació i la capacitat productiva del territori.

Des del punt de vista industrial, el camí és clar: cal accelerar les inversions, reduir friccions administratives, donar estabilitat als projectes i reforçar la col·laboració entre administracions, centres tecnològics i empresa. La competència global no espera, i el mercat tampoc. Si volem que la transformació de l'automoció sigui també una oportunitat per a Europa, hem de competir amb ambició i amb una base industrial sòlida.

El que les dades de juny i la fotografia parcial de juliol deixen veure és senzill: el mercat ja no està quiet. Les marques que han entès abans aquest canvi estan guanyant posicions. Les que vulguin mantenir lideratge hauran d'anar més enllà de la reacció comercial i convertir la transició en una estratègia industrial de llarg recorregut.